portugal novetats

 o1  grândola vila morena > reincidentes, 2o17 canciones para no olvidar

   quan arriba abril, posem una versió del grândola i sentim música portuguesa tot el mes

 o2  estocolmo 1984 > éme i moxila, 2o23

      éme e moxila, àlbum que reuneix aquests dos artistes, un de lisboa i l'altre de braga, és la primera aproximació a la combinació de dos universos diferenciats, però amb moltes afinitats, donant com a resultat un pop-folk agradable i, de vegades, desconcertant amb una inclinació per la melodia i arranjaments originals i inesperats, éme e moxila té un encant discret i irrepetible, fins i tot per als seus creadors

        la cantant i compositora portuguesa, beatriz pessoa va estudiar a l'hot clube de portugal i a l'escola superior de música de lisboa, on va completar la llicenciatura en veu.    després de passar una temporada a parís, va començar a compondre i, el 2o16, va publicar el seu primer treball: l'ep "insects". el 2o18 l'ep ii i el 2o2o escriu, produeix i interpreta el seu primer lp "primaveras".
   des l'any 2o22 es prepara per a la publicació del seu segon disc, del que ja ha publicat tres senzills, un treball fet en col·laboració amb cantautor i el productor marcelo camelo.

 o3  passou pequeno > beatriz pessoa, 2o23

coliseu (directe) 2oo8

leva-me aos fados 2oo9
desfado 2o12

moura 2o15
casa guilhermina 2o22

 o5  arraial triste > ana moura, 2o22 casa guilhermina                   amália rodrigues va actualitzar "a casa da mariquinhas" d'alfredo marceneiro en "vou dar de beber à dor", una cançó que la va donar a conèixer al gran públic. aquesta vegada, agafant la versió d'amália i recuperant l'origen de marceneiro, capicua va tornar a reinventar la lletra d'aquest clàssic. gisela joão canta així "hostel da mariquinhas", una sàtira sobre la gentrificació de la ciutat de lisboa.
l'any 2o13, en el seu primer disc, la cantant de fado ja havia presentat [a casa da] mariquinhas, que reflectia el que passava a portugal en aquella època, un portugal que s'havia oblidat de si mateix. “aquest b&b mariquinhas és un mirall de la situació actual del meu país. ana [capicua] va escriure aquestes lletres en una columna per a una revista, i de seguida li vaig demanar cantar-les
en un moment en què la crisi immobiliària està a l'ordre del dia, amb l'expulsió progressiva dels portuguesos a la perifèria a un país portugués que és cada cop més, “un escenari perquè els turistes es facen selfies”. gisela joão canta "hostel da mariquinhas".

   en portugal han aprovat obligar a llogar els pisos buits, l'estat es converteix en immobiliària, ja no se condeixen més llicències d'apartaments turístics i en 2o3o es farà una revisió de les que hi ha ara, de llicencies concedides, es podran reduir els lloguers turístiques en favor de lloguers per a les portugueses

 o6  hostel das mariquinhas > gisela joâo, 2o23

 

 primer senzill que enceta la carrera de la matilde fachada

 o8  países que ninguem invade > a garota nâo i luca argel, 2o23

 o9  até un dia > miramar, 2o21 miramar ii

     homenatge a un dels compositors més grans i productius de la música portuguesa, el disc "tozé brito (de) novo", publicat a finals de l'any passat, reuneix diversos noms de la música portuguesa (ana bacalhau, antónio zambujo, b fachada, benjamim, catarina salina, joana espadinha, miguel guedes, mitó, samuel úria, selma uamusse, rita redshoes, tiago bettencourt, tomás wallenstein, i helena coelho, excomponent de l'emblemàtic grup doce. ) fent covers -versions- de les composicions i produccions més famoses de tozé brito (1959 porto) discografia:

àlbums:

    cantar de amigos (1979) 

    adeus até ao meu regresso (1983)
    as noites íntimas de um hotel com estrelas (1986)
    outrora (1995)
    a memória do amor ( 2o18)
recopilatoris:
    20 canções de tozé brito (1982)
    mas o mais importante é o amor...(2oo2)
    a arte e a música de tozé brito (2oo4)
    vida, canções e amigos (2oo7)
    canções de tozé brito (2o12)

    tozé brito (de) novo (cd homenatge 2o21)

 1o  olá, entâo com vais? > b fachada i benjamin, 2o21 tozé brito (de) novo

     el cor de dones sopa de pedra fa cançons a capela amb premisses exploratòries o experimentals però sempre basades en la tradició oral, inclosa la que s'està perdent i que elles recuperen incorporant gravacions de dones de poblets perduts de l'interior de portugal

     benedita vasquez, inês campos, inês loubet, inês rosa melo, maria vasquez, mariana gil, rita campos costa, rita sá, sara yasmine i teresa campos han volgut aprofundir en la fórmula, investigant la memòria del que va sobreviure d'un univers marcadament femení i necessàriament rural, amb temes com les estacions, els cicles i la connexió amb la terra, tenint en compte els temps de conreu i collita

  les seguim al programa des del 2o18, van treure un disc a final de 2o22 do claro ao breu, però sentim a praga un tall que ens agrada molt de 2o2o

 11  a praga > sopa de pedra, 2o2o

      banduaés un duo musical compost en 2o18 per dos músics que combinen la música electrònica amb el folklore de la seua comarca, la beira baixa que està a tocar de càceres. 

 [són edgar valente i bernardo lopes addario és portuguès-brasiler, membre de la banda criatura formada l'any 2o13 i també conegut pel projecte en solitari tempura the purple boy]
 publicaren un àlbum, bandua, el febrer de 2o22, on l'electrònica global es trobava amb les arrels poètiques i populars de la música portuguesa, i en particular de la beira baixa

un son que era massa electronic per als folkies i massa folk per les amants de l'eléctrónica però que ara s'ha possat de moda i arriba fins i tot al mainstream d'eurovision

     sentim, el senzill bandeiras de 2o23

 12  bandua > bandeiras, 2o23

  cambiem totalment d'estil, a portugal hi ha una gran escena electro que ací no seguim, però sí el tecno més ballable per nosaltres, el tecno-funk que s'acosta a la música disco negra

   amb un instrumental que celebra el g-funk, dá-me tudo està comandat per la veu robòtica de talk box, a la qual daft punk i roger i zapp ens acostumaren durant quatre dècades, estil que no s'havia fet mai a portugal fins la publicació d'aquesta cançó a la fi de 2o21 pels pimenta caseira, al seu per ara únic disc publicat cais vol.1

[basat al carrer rosa de cais do sodré, lisboa, fred martinho (també conegut com b.e.r.a), a la guitarra i talkbox, gui salgueiro (també conegut com yanagui), als teclats, zé maria al saxo, sintetitzadors i vocoder, i ariel rosa, a la bateria i pads, actualment dóna vida a aquest grup experimentat que diuen “no és una banda ni un condiment, sinó un moviment” i que, a nivell individual, ha difós la seva màgia a través de projectes com hmb, nenny o moullinex.]

 13  dá-me tudo > pimenta caseira, 2o21 cais vol.1

      viva o samba lisboa va ser fundada l'any 2o15 pels músics brasilers cícero i humberto mateus, amb el propòsit de promoure la cultura musical brasilera la samba autèntica a terres portugueses.  
   actualment, el grup està format per 12 músics i actua cada diumenge al cercle de samba a la vora del riu tajo, a lisboa.    encara no tenen disc publicat, han gravat uns pocs temes, a l'últim col·labora el gran antònio zambujo
 

discos: sem niguem 2o22, mais um 2o19, o fim 2o17 i tres senzills ja del seu pròxim i tercer àlbum, pop alternatiu

 15  tâo difícil > s. pedro, 2o23

 

després de "longe do chão" (2o17), el quàdruple ep "as 4 estações do gajo (2o19) i "subterrâneos" 2o21
“não lugar” és el títol del nou disc de joão morais aka o gajo que es publicà fa una setmana.    aquest treball inclou els senzills "tarântula" i "yanda djuntu" amb braima galissá.
    aquest nou disc d'o gajo apareix com una proposta d'itinerari per escoltar la història transcultural del cordòfon tradicional de l'alentejo, la viola campaniça. partint d'aquesta premissa, "não lugar" (no lugar) es (re)llança altres sonoritats, teixides per múltiples llocs d'experimentació i trobada, fonamentades en l'aventura de descobrir l'altre i els altres; de l'alteritat íntima, situada en un altre lloc, en llocs llunyans, i en el temps i l'espai concrets, entre el passat i l'ara. per a aquest viatge d'exploració de la viola campaniça en una trobada amb els sons del món, es van convidar sis artistes amb modes de circulació específics de la música del món contemporània.
     és en aquest lloc transitori on les expressions de la kora guineana de braima galissá, la viola ressonadora brasilera de ricardo vignini, la viola braguesa de vasco casais (omiri), la baglama o saz -llaüt turc elèctric- de thomas attar belier, el sitar de luís simões ( satúrnia) i la veu de kátia leonardo, fan referència a un fet concret: la transferència de sons de tot arreu arrivant musicalment a allò convencionalment s'anomena "no lloc"

 16  yanda djuntu > o gajo amb braima galissá, 2o23 nâo lugar

no stopping > kumpania algazarra amb isidor zecirovic, 2o22

    ja amb un viatge ple d'assoliments i sales entregades a la seua veu i a les històries que canta, mia moura ràpidament es va construir una reputació com un dels talents més prometedors de la nova generació del fado.    acba de llançar el seu senzill de debut "ausente".
  escrit i produït per joão couto (autor d'èxits com os meus amigos i canção só), ausente és el tema que marca l'arribada a l'escena nacional d'una intèrpret única, que combina harmoniosament modernitat i tradició.   en paraules de mia moura, "o absente em va permetre cantar amor, pèrdua i esperança en primera persona. és molt gratificant presentar-me amb una cançó tan intensa i personal, però que alhora és o va ser la història. de tanta gent, i això és fado".

 

cántico do país emerso > mário george cabral i mia tomé, 2o21 projeto natália