au, joâo gilberto,

el gran pare de la bossa nova, cantant i compositor, joão  va faltar aquest dissabte, 6 juliol 2o19, als 88 anys, a rio de janeiro.

qualsevol músic brasiler després de 1959 va ser reinventat per joão gilberto.
la seva experiència va alterar irreversiblement l'adn musical brasuca.

a la superfície, el seu só sembla proposar simplement "economia musical".
però aquesta és només la seva primera pell a dins, la història és més radical.

   i joâo gilberto - samba da minha terra

joâo gilberto prado pereira de oliveira, nascut a l'estat brasiler de bahia el 1o de juny de 1931, és considerat el fundador legítim de la bossa nova, ja que el seu ritme de guitarra, a la data revolucionària i inequívoca, va ser l'origen de l'esclat de moviments. el més curiós és que va ser convidat el 1951 (aleshores cantava a rádio sociedade da bahia) per substituir el vocalista de garotos da lua, jonas silva, perquè jonas "cantava suaument".
joão va volar des de bahia fins a rio, on mai havia anat, i als 19 anys es va incorporar al grup.
en aquella època, joão gilberto admirava cantants com lúcio alves o orlando silva, la veu del qual s'imitava en un disc obscur, en el qual va gravar "quando ela sai" i "meia luz".

  ii joâo gilberto - quando ela sai \ senzill \ 1952

al mateix temps, li van endollar a rio com a oficinista a la cambra dels diputats, però la falta d'atenció i la manca d'assistència el van fer perdre les dos faenes.  llavors va començar a joao gilberto, una espècie de descendència a l'infern: cap feina, sense diners, fam, actuava en festes on fins i tot havia de ser clown per sobreviure i gravar jingles publicitaris. 

 després es va retirar a diamantina, en ca sa germana major, i va romandre allà durant vuit mesos aïllat.     va ser a partir d’aquest moment, després d’intensos assajos on es va tancar durant hores a la sala amb només la seva guitarra, que un dia va tornar a juazeiro i després a rio. 

i ja portava la clau.

la clau era un ritme de guitarra que ningú no havia sentit mai. 

li van donar una direcció, la de roberto menescal, joão trucà a la porta i li va preguntar si hi havia una guitarra, roberto li deixà entrar i joâo va tocar dues cançons seves: hô-ba-lá-lá i bim bom.

va ser un xoc. 

i la paraula es difon. 

van suggerir que les gravés (les cançons) 

 i després de trobar al mestre de la odeon, que no era un altre que tom jobim. van gravar un tall, chega de saudade (prou de melancolia).

l'èxit, però, arribaria més tard: si el single de joâo va despatxar unes 15ooo còpies, el seu primer àlbum, també titulat chega de saudade, va vendre 35ooo.     i el boom de la bossa nova va començar allà, amb innombrables músics que afirmaven ser influenciats per joâo gilberto (encara avui, chico buarque, caetano veloso o gilberto gil li veneren sense dubtar-ho) i amb una horda de seguidors per fer la seva contribució personal al nou so del brasil.

 amb la marca de joâo.

amb chega de saudade, joâo gilberto va començar la seva consagració.
va participar al programa "nit de gala" de tv rio, dirigit per luís carlos miele.
encara el 1959, joão va gravar una participació a les 78 rpm de luiz claudio, acompanyant-lo a la guitarra, en el primer enregistrament de la cançó "este seu olhar", de tom jobim, que tocava el piano i va arreglar la gravació
va gravar tres cançons de la banda sonora de la pel·lícula orpheo de carnaval, o orpheo negro, llançada en un disc senzill doble d'odeon.     no obstant això, contràriament al que molts pensen, joâo gilberto no va participar en la banda sonora original de la pel·lícula.
 xii joâo gilberto - manhâ de carnaval \ senzill doble\ 1959
xiii joâo gilberto - o pato \ lp o amor, o sorriso e a flor\ 196o

en 196o, joâo gilberto va gravar el seu segon lp, o amor, o sorriso e a flor, que el 1962 va arribar als estats units començant l’exportació de la música brasilera moderna. aquest lp va aportar una altra novetat: la contraportada va portar la lletra de les cançons, que va arribar a ser característica dels discos brasilers. cal esmentar la composició de tom jobim, samba de uma nota só, una síntesi de la bossa nova en els elements fonamentals de la lletra, la melodia, el ritme i l'harmonia.

després chega de saudade (1959), o amor, sorriso e flor (196o) arrivà joão gilberto (1961), encara en fase ascendent de la bossa nova.   la  revolució no va durar gaire en la seva època, la bossa estava clavada hasta en la sopa i ràpidament la gent es va cansar i passar a altres ritmes o batides.
joâo va rebre el premi grammy en 1964 pel disc amb stan getz i jobim i ho va tirar a un racó de la casa.     no el va valorar.    el premi no valorava el seu art si no la pasta que havia fet al mercat.
però el tercer disco den joâo tenia pepides com samba de minha terra, insensatez o saudade da bahia:
  xv joâo gilberto - saudade da bahia \ lp joâo gilberto\ 1961

 el seu tercer lp va ser gravat en dues fases: la primera amb walter wanderley i el seu conjunt; el segon, amb orquestra sota regència de tom jobim.   els vells sambas van tornar, però es van modificar de manera rítmica i harmònica i van sonar com a nous sambas.   entre els efectes que utilitza joâo és el rubato, en el qual precipiten o escurcen frases, cantant en un moment lleugerament diferent de l'acompanyament, "robant" algun temps de les notes, després esperant amb la guitarra i seguint normalment.      va ser en aquest disc també que joâo, per primera vegada, va gravar només amb la guitarra.     pel que sembla, hi ha dues pistes gravades i no publicades en l'àlbum, segons el músic bebeto, del tamba trio.    va afirmar que un dels enregistraments és la falseta de johnny alf.
 xvi joâo gilberto - aguas de março \ 1973

la bossa nova va viure, bé, més enllà de joâo gilberto i el seu esperit visionari, que va viure amb un comportament difícil, en el qual se'ls va explicar moltes llegendes i algunes veritats, no tot fàcil d'entendre pel mortal comú. però el seu treball perdura com aquell que va donar a la música un aspecte nou, un camí que només ell coneixia el secret.

la seva fi no va ser pacífica: el 2o18, en el 6oè aniversari del moviment de bossa nova, joao gilberto, es va veure obligat a abandonar el seu apartament habitual a leblon, a rio de janeiro, per haver retardat els seus pagaments en lloguers. i en els últims anys, els comptes públics del seu creixent aïllament s'han unit a la temptativa de la filla, la cantant bebel gilberto, de prohibir-la judicialment, perquè sentia que no era capaç d'autonomia i gestió de les seves finances.     després hi va haver una aparent pacificació.      i també va haver-hi la mort de la seva ex-esposa miúcha, germana de chico buarque, el passat mes de desembre, que també li va sacsejar.      la mort, ara, li va donar l'estatus degut: l'eternitat.

(au, joâo)

https://rollingstone.uol.com.br/noticia/morre-joao-gilberto-o-pai-da-bossa-nova-aos-88-anos/
https://www.publico.pt/2019/07/06/culturaipsilon/noticia/morreu-joao-gilberto-autor-batida-deu-som-bossa-nova-1879035/