el gran mac, més dr. john

   i dr. john - let the good times roll \ lp dr. john's gumbo \  1972

parlar de malcolm john rebennac, àlies the night tripper, àlies dr. john, és nomenar una llegenda dins de la música nord-americana d'arrels negres i a una de les peces claus del lluminós engranatge musical de nova orleans, la ciutat que on va néixer en 1941.    rebennac, un genuí amant de les tradicions màgiques de louisiana va treballar en la seva joventut com a músic de sessió per molts dels grans del soul i el blues locals, des de lee dorsey i irma thomas hasta huey «piano» smith, professor longhair, allen toussaint i james booker

  ii dr. john - big chief \ lp dr. john's gumbo \  1972

a mitjans dels anys 6o, va passar una temporada a los angeles amb phil spector i el 1968 va debutar en la subsidiària atco, d'atlantic, amb l'elapé gris gris, una saborosa jambalaya cuinada amb elements de voodoo ancestral sobre una estructura de rhythm and blues espès, psicodèlic i visionari, que encara avui és considerat un dels seus millors treballs, encara que en el moment de la seva edició no fos incomprès

 iii dr. john - danse fambeaux \ lp gris gris \ 1968

 iv dr. john - travelling mood \ lp in the right place \  1973

de a poc, va anar posant en circulació regularment intenses col·leccions de música negra de sabor crioll, de la categoria de in the right place (1973), dr. john plays mac rebennac (1981), brightest smile in town (1982), in a sentimental mood (1989), duke elegant (2ooo), creole moon (2oo1) i mercenary (2006), per citar només uns pocs discos obligatoris per acostar-se als orígens de la música popular negra amb l'alè a louisiana

   v dr. john - memories of professor longhair - dr. john dr. john plays mac rebennack the legendary sessions volume 1 \ 1981 

  vi dr john - caravan \ lp duke elegant \ 2ooo

a més, el dr. john va dedicar a l'impressionant llegat musical de nova orleans, diversos àlbums complets al llarg de la seva carrera:

gumbo, 1972; going back to new orleans, 1992; n'awlinz dis dat or d ' udda, 2oo4; sippiana hericane, 2005; city that care forgot, 2008; ske-dat-de-dat: the spirit of satch, 2o14,

bells homenatges a les seves arrels, que ell definia «com un quadre de la música que la gent escolta a nova orleans, una combinació de dixieland, rock and roll i funk.    l'origen del funk està a nova orleans, de la música del mardi gras: aquest ritme bàsic de dos per quatre, sincopat fins al paroxisme, saborosa barreja del blues de nova orleans i música del pantà, un poquiu de jazz dixieland i alguna cosa de rumba blues espanyola ».
  ix dr. john - how come my dog don't bark (when you come around) \ cd goin' back to new orleans \ 1992

potser calgui buscar en la seva infància moltes de les claus d'aquesta passió per la música popular negra. el seu pare va ser un important venedor de discos de nova orleans que es patejava carrers, la universitat, els instituts negres com un profeta dels sons negres, des dels primitius race records fins al rhythm and blues, el blues, el gospel i el jazz tradicional i fins i tot el country. encara que la seva primera gran influència musical va ser el gran smiley lewis: «smiley tenia una banda estupenda. jo treballava amb ell de tant en tant, però sobretot aprenia d'ell i seus pianistes. smiley tocava una guitarra xicoteta, però m'agradava més la seva faceta de cantant, tenia un munt de registres diferents, mai van poder gravar-li bé perquè la seva veu era massa potent per als micròfons de l'època ».
   x smiley lewis - shame, shame, shame \ senzill \ 1957

  xi dr john - stakalee \ n'awlinz dis dat or d ' udda \ 2oo4

memòria eterna del rhythm and blues i el soul criolls, el dr. john va finançar fa anys, amb un grapat d'amics, la compra i l'obertura del famós club tipitina, per tal que el professor longhair tingués un lloc on tocar fora de la botiga de discos on treballava: «fins a aquest moment, el professor mai havia tingut un club de veritat on mostrar el seu talent, perquè la policia sempre anava tancant tots els garitos on li deixaven tocar, sempre sortint per cames dels bars nocturns, com si fos un delinqüent. tot va canviar amb el tipitina, fins i tot va poder comprar-se la seva pròpia botiga de discos i gaudir d'una nova popularitat després de tants anys en el semianonimato.     les coses van començar a anar-li bé de veritat i el seu talent es va reconèixer per fi »

 xii professor longhair - go to the mardi gras \ senzill \ mac rebennack guitarra \ 1959

com va passar a memphis, en els estudis de stax, i en alabama, a muscle shoals, el dr. john va protagonitzar a nova orleans i també a califòrnia alguns dels millors moments del soul interracial dels anys seixanta, quan no es mesurava als músics pel color de la seva pell i en els estats més racistes del sud convivien sense problemes músics blancs i negres facturant esplèndides gravacions que avui pertanyen al cànon del soul.    ell mateix va definir aquella època amb paraules precises: «en els bons vells temps només volíem tocar la música que ens agradava, no ens importava res més, no teníem ni idea de com fer diners, no érem gent de negocis, ens limitàvem a tocar en les sessions d'enregistrament i en els escenaris, moltes vegades sense rebre un miserable dòlar a canvi.   en certa manera, paguem els plats trencats de la nostra pròpia innocència, ningú es preocupava de nosaltres, ni tan sols els sindicats de músics, que estaven en una altra ona.    en els anys cinquanta em odiaven tant els sindicats negres com els blancs perquè vaig ser dels primers a barrejar amb naturalitat en els meus discos i en les meves sessions de gravació a músics de totes colors.   a vegades vaig tindre que pagar als músics  clandestinament a casa meva per a que ningú ens veiés.   ma mare signava els xecs d'amagat i vam tenir veritables problemes en la família per tota aquesta merda de la segregació racial.    els sindicats negres acaparaven les emissores negres i els blancs, les ràdios blanques i jo allà, al bell mig, desafiant a tots dos.   era massa jove per adonar-me que m'estava buscant problemes molt grossos i que estava ficant a la meva família en un bon embolic ».
xiii dr john - what a wonderful world \ ske-dat-de-dat_ the spirit of satch \ 2o14

discografia, àlbums d'estudi, dr. john:
gris-gris (1968)
babylon (1969)
remedies (197o)
the sun, moon & herbs (1971)
dr. john's gumbo (1972)
in the right place (1973)
desitively bonnaroo (1974)
cut me while i'm hot: the sixties sessions (1975) (2o19) [recopilació de sessions de enregistrament]
city lights (1979)
tango palace (1979)
dr. john plays mac rebennack, vol. 1 (1981)
loser for you baby [aka love potion] (1982)
the brightest smile in town (dr. john plays mac rebennack, vol. 2) (1983)
in a sentimental mood (1989)
zuzu man (1989)
goin' back to new orleans (1992)
mos' scocious: the dr. john anthology (1993) 2-cd's
television (1994)
afterglow (1995)
anutha zone (1998)
duke elegant (2ooo) [tribut a duke ellington]
creole moon (2oo1)
n'awlinz: dis dat or d'udda (2oo4)
sippiana hericane (2oo5)
mercernary (2oo6) [tribut a johnny mercer]
city that care forgot (2oo8)
curious george: a very monkey christmas - music from the motion picture (2oo9)
tribal (2o1o)
locked down (2o12)
ske-dat-de-dat: the spirit of satch (2o14)

fonts:

https://www.efeeme.com/muere-dr-john-el-gran-espiritu-blanco-de-los-pantanos-de-luisiana/?fbclid=IwAR0UHYd7_XMj56GjzIUUdkIuv-WZA8GCizNdXJe4KTjfmeGUlLx7dYk-XKU

https://www.theadvocate.com/new_orleans/news/article_a962e500-8877-11e9-991d-2f4782c02ae0.html

https://www.rollingstone.com/music/music-features/dr-john-essential-songs-845549/